Benvolgut col·laborador,

Des de Naus d’Esperança volem dir-te moltes gràcies per tot el teu suport al llarg d’aquest any 2018 a portar esperança i salut als països en els quals servim!

Algunes dades dels assoliments a Camerun i Guinea Conakry en aquest any a través el nostre vaixell “Africa Mercy” i dels voluntaris que col·laboren en diferents àrees:

S’han realitzat més de 2.300 intervencions quirúrgiques.Més de 10.000 persones han rebut assistència i/o tractament dental.En els diversos programes de formació impartits pel nostre personal a metges i infermers locals han participat més de 1.300 professionals.

Aquest vídeo és per a tu:Llegir més →

Quan tenia 12 anys vaig veure a la tele a una dona cremada pel seu nuvi. Al meu país no hi havia cap cirurgià que pogués ajudar-la. Veure el vídeo >>>

El meu nom és Sandrine i visc a Madagascar. La meva petita filla Serah va néixer amb un defecte de naixement comú conegut com peu equinovar. En aquell moment, vaig pensar que estaria discapacitada de per vida i enfrontar el rebuig de molts que es creuarien en el seu camí. Sabia que mai podria pagar una cirurgia per arreglar les seves cames. Vaig embolicar les seves cames amb una tela i no les vaig tornar a mirar durant 3 dies.

Llegir més →

La recerca de pacients en àrees remotes de països en vies de desenvolupament, a milers de quilòmetres dels molls de Naus d’Esperança, sempre ha estat una prioritat, però també un malson en quant a la logística. Llavors, quan va quedar clar que el govern de Camerun estava compromès a fer-ho el més efectiu possible, un dels membres de l’equip va dir “tenim una app per a això!”

Durant diversos anys, l’equip de l’Esperança d’Àfrica ha estat treballant en una aplicació per capturar dades de pacients (incloses fotografies) en àrees remotes del país que després poden ser utilitzades per cirurgians en … Llegir més →

Hola, el meu nom és Mariamou, sóc de Camerun, i ara tinc 27 anys. Quan tenia 20 anys, el meu nadó va morir en donar a llum, perquè no tenia metge ni llevadora que m’ajudés. Després d’estar de part durant diversos dies, em vaig quedar incontinent. Tres mesos després, el meu marit també va morir.

M’encantava estar envoltada de gent, però moltes persones van ser cruels amb mi i em deien: “Vés-te’n, fas mala olor”. Era una marginada social i vaig pensar que viuria la resta de la meva vida trista i sola. Durant set llargs anys, em preguntava cada … Llegir més →