És 1978. L’antic vaixell de creuers Victòria abandona les aigües de Venècia, Itàlia. La seva glòria és part del passat, el futur, incert. No obstant això, per a un grup de joves normals i corrents, simbolitza un nou destí.
Don i Deyon Stephens i alguns amics, en aquella època establerts a Suïssa, somiaven amb el dia en què el vaixell navegués de nou – aquesta vegada no com una nau de creuers de luxe per als rics, sinó com un vaixell hospital portant esperança als més necessitats. Alguns van creure que era una missió impossible.
Es va pagar el dipòsit en signar el contracte el 7 de juliol de 1978. La compra del vaixell per un milió d’euros es va completar el 5 d’octubre a través de préstecs, principalment per mitjà d’un banc Suís. Esforços continuats durant quatre anys van transformar el vaixell de creuers en un vaixell hospital. El 1982, va navegar per primera vegada batejada amb el nom d’Anastasis – la primera Nau d’Esperança.
Avui dia, la flota de Naus d’Esperança ha visitat més de 56 diferents països en vies de desenvolupament, portant salut i futur més de 2,8 milions de persones necessitades. Més de 1.200 voluntaris procedents de més de 60 nacions treballen a primera línia i després de bastidors per donar suport el treball dut a terme a i des dels vaixells hospitals.
La història de Naus d’Esperança és una història de dificultats i triomfs, d’èxits i fracassos, de debilitat i fortalesa – homes i dones que es van arriscar a fer un pas fora del comú per fer el bé en un oceà de necessitat. Naus d’Esperança va ser creat per un grup d’individus que creuen que Déu estima el món tant per mobilitzar naus i persones, materials i diners, temps i esforç – per portar salut i futur a les persones més necessitades.
El 1978 mentre vivien a Lausanne, Suïssa, Don i Deyon Stephens van tenir la idea de posar una flota de naus amb personal mèdic i material d’ajuda humanitària a bord per ajudar les persones més necessitades. Un nombre d’espanyols van estar involucrats en la transformació de la primera nau Anastasi al vaixells-hospital no militar més gran del món. Aquesta col·laboració espanyola va continuar al llarg dels primers anys de vida de Naves de Esperanza però es va anar diluint amb el temps.
L’any 2000, Naves de Esperanza va ser registrada com a ONG a Espanya per poder involucrar els espanyols una vegada més en aquesta aventura. Fins avui, els diferents vaixells de Naus d’Esperança ja han treballat en més de 56 nacions en vies de desenvolupament recolzades per les 17 oficines de Naus d’Esperança repartides en diferents països desenvolupats, que donen suport al treball que es realitza sobre el terreny .
Naus d’Esperança Espanya té com a objectiu conscienciar la població, reclutar voluntaris, recaptar material i suport d’empreses i companyies i aixecar els fons necessaris per continuar aquesta valuosa missió.
