L’amor i la fe per sobre de la por
Mariama és la filla menor i única de Sifaye. “Quan estava embarassada d’ella, pensava que seria un nen perquè els meus primers quatre fills són tots nens”. Quan va sostenir la seva filla, va gaudir de l’oportunitat de compartir totes les alegries de la seva infància amb ella i va imaginar un futur en què Mariama creixeria i es convertiria en una dona forta i independent.
Després, als 4 anys d’edat, Mariama va desenvolupar “cames arquejades”, una condició en la qual les seves cames es deformen cap a fora en una forma arrodonida.
“Quan vaig notar les seves cames així, estava realment preocupada, amb prou feines podia dormir. Estava tan espantada”.
Sifaye temia que la seva filla rebés judici i discriminació a mesura que creixia. Ningú al poble havia experimentat la seva condició. Les mirades i murmuris les seguien on anaven.
“Els seus amics se’n reien perquè no podia caminar ràpid ni córrer, sempre es quedava enrere”.
Tant ella com el seu espòs havien notat que Mariama s’estava cohibint. “Ella sempre va voler jugar com els seus amics… a saltar i a altres jocs, però ella no podia”, va dir el pare de Mariama, Camara.
Van prendre la difícil decisió de mantenir Mariama a casa i no anar a l’escola. “El col·legi està molt lluny, per això no la vam enviar allà. Perquè no pot caminar una llarga distància sense queixar-se que està cansada. Si anés al col·legi, no podria caminar de tornada a casa”.
Durant l’any següent, l’enfocament de la família es va centrar completament en el benestar de Mariama. “Durant aquest període, vam provar tota mena de medicaments, però res va canviar”, recorda Camara. “Quan la vam portar a l'hospital, ens van dir que no podien curar-la”. Se’ls va dir que les seves cames probablement continuarien corbades la resta de la seva vida.
Trobar la sanitat per a Mariama
Un any després, en un poble a dues hores de distància, el germà de Sifaye, Mane, va conèixer un membre de l’equip de selecció de pacients de Naus d’Esperança que viatjava per tot el país avaluant possibles candidats quirúrgics.
“Em va dir que oferirien cirurgies gratuïtes per als pacients. Em va mostrar fotos de persones que ja havien tractat", diu Mane. Quan va veure les fotos de l’abans i el després de pacients amb afeccions com la de Mariama, va saber que havia de dir-li a la seva germana. “Les fotos dels pacients anteriors em van convèncer. Desitjava el mateix per a la meva neboda”.
La idea d’anar a una nova ciutat per primera vegada, lluny de la comoditat familiar de la llar, la família i els amics, va fer que Sifaye dubtés. “El meu germà gran, que em va informar sobre el vaixell, em va animar. Em va dir que no em passaria res dolent”.
L’amor per la seva filla va superar qualsevol por, i van començar el seu llarg viatge.
Sifaye diu que els primers dies a bord van ser constants episodis de nostàlgia, però l’equip a bord de seguida les va fer sentir com a casa.
Per primera vegada, també van conèixer nens amb condicions com la de Mariama. “Estava feliç de conèixer altres mares que sabien pel que estava passant, i va ser bo per a Mariama veure que no estava sola”.
El cirurgià ortopèdic voluntari, el Dr. Stan Kinsch, diu que les cames arquejades poden ocórrer a causa de la desnutrició. Desafortunadament, a causa de l'accés mèdic inadequat en alguns països africans, la condició és més freqüent al continent en comparació amb altres parts del món.
“Als països desenvolupats, aquestes afeccions es tracten prompte perquè no requereixin cirurgia. Però aquí es reconeixen tard i el tractament adequat no està disponible, per la qual cosa es converteixen en formes extremes”, va dir el Dr. Kinch.
Després de la cirurgia i tres mesos de fisioteràpia, Sifaye i Mariama estaven llestes per anar-se’n a casa. Quan Sifaye va veure les cames rectes de la seva filla per primera vegada, una alegria aclaparadora s’hi va vessar.
“Estava tan sorprèsa, pensava que les seues cames sempre estarien doblegades. Veure-les així avui va ser meravellós. Mai haguéssim pogut permetre’ns el luxe de sotmetre’ns a la seva cirurgia, així que això és un miracle per a nosaltres”.
De tornada a casa, Mariama està inscrita al col·legi de nou, i el seu món mai serà el mateix. A més de veure la sanitat de la seva filla, Sifaye diu que ara també té una nova apreciació pel món més enllà de la seva aldea.