Miraculós rescat de la Josephine

El rescat miraculós de Josephine

Els pares de Josephine estaven aterrits. La seva filla de dos anys havia inhalat una cosa que havia afectat greument la seva respiració. David i Judith podien sentir el soroll a cada dolorós intent per respirar. Van portar a Josephine immediatament a la clínica local, on la van enviar al servei d’urgències de l’hospital … on la van enviar a un hospital del govern … que els va enviar a una clínica satèl·lit … que els va enviar de nou a l’hospital del govern.

Després de passar cinc dies allà, els van dir que la seva filla era massa petita per suportar una intervenció quirúrgica. Necessitaven un anestesista pediàtric, equipament especial i una unitat de cures intensives amb un servei d’infermeria 24 hores, i no tenien res d’això a l’hospital de Serra Lleona.

Desesperadament es van anar amb Josephine a l’oficina de la ministra de Salut per pregar pel seu cas, i afortunadament, en aquell mateix instant Ann Gloag, membre del personal internacional de Naus d’Esperança, estava reunida amb la ministra.

Ann va escoltar la respiració fatigosa d’aquesta petita i va trucar al Dr Gary Parker, Director Mèdic a bord de l’Esperança d’Àfrica que estava atracada al port de Freetown. Va organitzar que una ambulància es portés a Josephine, als seus pares i al Dr Kabineh (el metge serra lleonès) al vaixell.

El Dr Parker va descobrir una petita pedra que estava allotjada en els seus bronquis i va treballar juntament amb el Dr Kabineh durant cinc hores per intentar retirar-la, però no ho van aconseguir. Josephine necessitava un cirurgià cardiotoràcic però no n’hi havia cap a bord. David estava destrossat. Naus d’Esperança era la seva última esperança.

La condició de Josephine estava deteriorant ràpidament. Ghana tenia el cirurgià que necessitaven, però no estava disponible. Qui vindria a ajudar-los?

Ann va cridar a un amic a Nairobi i li va transmetre la necessitat crítica de localitzar un cirurgià cardiotoràcic pediàtric. El seu amic va trucar al Dr James Munene, cap de cirurgia cardíaca de l’Hospital Nacional Kenyatta de Nairobi.

“Jo era reticent”, diu el Dr Munene. “Mai havia sentit parlar de Naus d’Esperança. No tenia informació sobre el cas, i a més, era mitjanit! Però a la 1:00 del matí tenia un bitllet i tota la paperassa preparat i em vaig presentar a l’aeroport de Nairobi a les 6:00 del matí “, ens relata.

El Dr Parker i el Dr Munene van operar, pescant amb facilitat la pedra dels seus bronquis. Després d’uns dies, Josephine i els seus pares agraïts es van anar a casa.

La petita Josephine somreia feliç quan marxava de l’Esperança d’Àfrica.

Es van unir tantes circumstàncies miraculoses perquè sobrevisqués aquesta petita nena.

Ara que està sana, potser algun dia arribi a comprendre com l’ajuda d’aquests voluntaris procedents de tot el món es va orquestrar d’una manera tan singular per salvar la seva meravellosa vida.