Maomai – Teratoma cervical

Maomai: Salvada d’asfíxia

El nadó Maomai hauria mort d’asfíxia i/o de fam de no haver estat per la intervenció dels metges de Naus d’Esperança amb una cirurgia vital.

Era mitjanit i Perlagie no podia dormir. La imatge de Maomai, la seva filla de tres mesos d’edat, li passava per la ment cada vegada que tancava els ulls. Un enorme tumor de la mida del cap del nadó sobresortia del coll de Maomai. Perlagie va mirar la seva filla, que dormia tranquil·lament al llit de l’hospital, i va començar a plorar.

Maomai va néixer amb un teratoma cervical que es va desenvolupar fins convertir-se en un enorme embalum que sortia del seu coll. Va començar sent de la mida d’una pilota de golf, però en només tres mesos el tumor era gairebé de la mateixa mida que el cap del bebè. El que hauria d’haver estat un esdeveniment feliç per a tota la família i el poble, el naixement d’un nadó, de sobte es va convertir en un malson vivent. Quan els paisans miraven Maomai, veien un monstre. En un país on les diferències físiques marquen a les persones com pàries, Maomai no va ser ben rebuda.

Perlagie i el seu marit, van buscar ajuda per a la seva filla. El seu hospital local no tenia cap metge capaç d’operar el tumor. Durant més d’una setmana, Perlagie va romandre a l’hospital, esperant, esperant i pregant perquè un doctor anès i ajudés a la seva filla, però ningú va aparèixer. Finalment es va tornar a casa.

De tornada a casa, la cunyada de Perlagie li va parlar d’un vaixell hospital atracat a Cotonou. Ella acabava de tornar de la nau després de ser tractada per un problema en els ulls i va pensar que podrien ser capaços d’ajudar a Maomai.

Perlagie va portar a la seva filla a l’Esperança d’Àfrica, i quan el nostre equip mèdic va veure la urgència del cas, de seguida van preparar a Maomai per la seva cirurgia. No obstant això, com el tumor li impedia alimentar-se adequadament, Maomai estava massa prima per poder suportar aquesta operació. Per tant, l’equip mèdic va haver de posar-li un pla alimentari per nodrir i van ajornar la cirurgia durant un mes.

Va arribar el dia de l’operació. Van haver de passar sis hores fins que els cirurgians extirpessin el tumor que va pesar 375 grams, ¡el 15% del seu pes corporal!

Maomai va passar més d’un mes recuperant-se al nostre hospital, sent alimentada mitjançant un tub per ajudar a guanyar de pes. Des que la van operar, la nena ha estat creixent constantment i guanyant vitalitat. Maomai és un viu exemple de com funciona el suport dels donants, ja que de no haver estat per la generositat de gent que ni tan sols la coneixien, ella hauria estat condemnada a una mort lenta.