Cirurgies

Miraculós rescat de la Josephine

Els pares de Josephine estaven aterrits. La seva filla de dos anys havia inhalat alguna cosa que havia afectat greument la seva respiració. David i Judith podien sentir el soroll en cada dolorós intent per respirar. Van portar a Josephine immediatament a la clínica local, on la van enviar al servei d’urgències de l’hospital… on la van enviar a un hospital del govern… que els va enviar a una clínica satèl·lit… que els va enviar de nou a l’hospital del govern.

Mohamed i el seu embalum no tan inofensiu

Els metges locals li van dir al pare de Mohamed, Daouda, que l’embalum del front del seu fill no era gens alarmant, però com Daouda estava preocupat per la forma en què la gent estava començant a condemnar a l’ostracisme a Mohamed, el van operar. És un miracle que sobrevisqués a la seva primera cirurgia en la qual pel que sembla el cirurgià local li va extreure per error una part del cervell a Mohamed!

La Maomai: Salvada d’asfíxia

Era mitjanit i Perlagie no podia dormir. La imatge de Maomai, la seva filla de tres mesos d’edat, li passava per la ment cada vegada que tancava els ulls. Un enorme tumor de la mida del cap del nadó sobresortia del coll de Maomai. Perlagie va mirar la seva filla, que dormia tranquil·lament al llit de l’hospital, i va començar a plorar.

La Sibi Julie surt de la foscor.

En certa manera, la vida de Sibi Julie va començar a la foscor. Ella va néixer amb un pes normal, però el seu llavi leporí bilateral va fer difícil que pogués retenir el menjar. Poc després de néixer, va començar a perdre pes molt ràpid. El simple fet d’aconseguir cada dia alimentar-la va resultar ser un repte per Sibi i per a la seva mare.

La targeta daurada de l’Abla

Abla, una dona que viu a Togo, Àfrica Occidental, ha estat embarassada set vegades. Set nadons nascuts morts. Set decepcions aclaparadores. Després del setè part, Abla va començar a patir pèrdues d’orina. La seva roba tenia una olor penetrant i va esdevenir una pària. Patia d’una malaltia anomenada fístula vesico-vaginal o FVV.

Correcció d’estrabisme

La mare de Claudine va esperar que la seva nounada obrís els ulls. Però no va passar res i els metges no podien oferir cap raó perquè les parpelles de la nena romanguessin tancats. La mare, Akouvi, pensava que potser la seva petita filla necessitava més temps, es va anar a casa de l’hospital i va esperar. I va esperar. Una setmana més tard, Akouvi agafar a Claudine i va tornar a l’hospital a Togo, Àfrica Occidental, on el metge li va posar gotes als ulls. Per fi, les parpelles es van obrir i Claudine va poder fer la seva primera mirada al món. Desgraciadament, tenia estrabisme.

Quatre germans i el seu cosí veuen per primera vegada!

Enfilats en llargs bancs de fusta, molts nens amb cataractes congènites esperaven per ser examinats en la revisió ocular de Naus d’Esperança a Togo, Àfrica Occidental. Mentre el Dr Strauss i el Dr.Wodome examinaven a cada nen, van arribar a un banc amb cinc nens que estaven asseguts molt a prop. Els quatre germans i un cosí que oscil·laven entre els 6 i 15 anys d’edat, no podien veure. El seu oncle es va posar protectoramente darrere d’ells.

Una cirurgia gratuïta revoluciona la vida d’una noia jove

“De vegades em seia a plorar”, va dir Sally amb gran emoció. Durant 17 anys, la gent es va riure d’ella i es burlaven per culpa de les seves cames… Horriblement deformes i tortes. L’abús verbal constant la feia sentir avergonyida. Caminar era difícil i esgotador, pel que no va anar a escola. Ella es va quedar a casa amb la seva misèria.