Coumba es trobava a la granja de la seva família el dia que la seva vida va canviar per sempre.
“La nostra mare cuinava amb foc”, explica. “Era una granja gran, així que la meva mare encenia foc en un lloc i després anava a un altre. El meu germà petit jugava prop del foc, es va acostar massa i va començar a cremar-se”.
Amb tan sols 4 anys, Coumba es va apressar a salvar el seu germà mentre les flames creixien.
“Vaig caure sobre el meu costat esquerre, i aleshores em vaig cremar aquí”, va dir Coumba. “El meu germà plorava molt, cosa que va sentir la meva mare, així que va venir a veure’ns, però jo ja estava totalment cremada al costat esquerre”.
Amb el braç esquerre fusionat en posició doblegada i la mà danyada, Coumba es va adaptar a viure amb només un braç i una mà funcionals. Va créixer per casar-se, treballar com a criada i criar tres fills a la granja de l’arròs i les verdures al nord del Senegal. Coumba anhelava poder ocupar-se de la granja ella mateixa, com fan moltes altres dones al Senegal, però la seva limitada amplitud de moviment feia impossible aquest somni.
Després de dècades vivint amb un braç doblegat, l’operació al vaixell hospital Africa Mercy® va significar que, als 31 anys, la vida de Coumba estava a punt de canviar.
Una operació canvia tota una vida
El Dr. Tertius Venter va ser el cirurgià plàstic reconstructiu que va operar la Coumba. Voluntari a temps complet originari de Sud-àfrica, el Dr. Venter ha participat en totes les campanyes de Naus d’Esperança des de l’any 2000.
Coumba no tenia accés a opcions sanitàries adequades, però el seu estat era tractable. Amb atenció immediata, el Dr. Venter creu que hauria crescut amb una funcionalitat completa del braç i la mà, com si l’incendi mai hagués passat, excepte els canvis estètics a la pell.
“El bo de les cremades és que només afecten la pell, així que es tracta de cicatriu i pell”, explica. “El múscul subjacent, els tendons i els nervis no solen estar afectats. Així que podem alliberar les contractures, tornar-los a una posició normal i fer que els seus músculs tornin a funcionar, i això ens permet obtenir bons resultats”.
Amb les articulacions entumides i els músculs debilitats per dècades d’inactivitat, a més del colze atrapat en una posició flexionada, l’operació de Coumba va ser llarga. No obstant, això no la va espantar. “Quasi no vaig sentir dolor perquè sabia que em curaria”, diu amb confiança.
Una recuperació prometedora
La Dra. Jody Kissel, terapeuta de mans voluntària, va ajudar Coumba a tornar a aprendre a fer servir el braç després de l’operació i li va ensenyar com continuar el procés de rehabilitació en tornar a casa.
“Estic segura que, al cap d’un any, haurà recuperat completament la mobilitat del seu braç i podrà aixecar-lo per sobre del cap, estendre la roba, cuidar el seu fill i fer totes aquelles coses que es va proposar com a objectiu”, diu la Dra. Kissel amb optimisme.
L’objectiu més important de Coumba era ocupar-se dels seus propis cultius a la granja on viu.
“Sé fer de tot, menys la feina necessària en una granja de verdures”, diu Coumba amb orgull. “Al Senegal, les senyores solen tenir un petit espai on poden tenir patates, pastanagues i pebrots que fan servir per cuinar el seu propi menjar, però per fer-ho cal anar a buscar aigua al pou, i jo no puc fer-ho”.
Coumba estava impacient per alliberar-se d’aquesta limitació.
Portar-se la mà a la boca, moure els dits i girar el braç eren tasques senzilles que Coumba temia no tornar a fer mai, però, com va dir la Dra. Kissel, ella era “una guanyadora”.
Finalment, Coumba va estar preparada per deixar l’hospital i tornar a casa per abraçar la seva família, i ho va fer per primera vegada amb els dos braços. Allà va descobrir que les seves noves habilitats físiques li donaven independència en innumerables aspectes de la seva vida quotidiana.
“Sempre vaig voler poder rentar la roba, i ara ho puc fer”, es meravella Coumba. “Ara puc anar a buscar llenya. Ara puc treure aigua dels pous. Abans només podia fer servir una mà. Ara puc fer servir les dues. Tot el que puc dir és que sóc feliç i dono gràcies a Déu”.
