AJORNAT FINS A OCTUBRE 2022
En el matí del seu 20è aniversari, Cire ho va celebrar d’una manera inusual: sent portat a la sala d’operacions esterilitzada de l’Africa Mercy®.
El moment havia trigat anys a gestar-se per a Cire, que tenia només 16 anys quan un tumor de paròtida va començar a créixer al costat dret de la seva cara. Una por aclaparadora es va instal·lar immediatament al seu estómac. Era una sensació familiar; l’havia sentit tres anys abans que li extirpessin un tumor idèntic del costat esquerre de la cara.
Els seus pares estaven igual d’afectats. No tenien cap font d’ingressos i els preocupava no poder obtenir ajuda per a Cire aquesta vegada. Les despeses mèdiques i quirúrgiques del primer tumor havien esgotat els seus estalvis. De fet, la majoria dels fons provenien d’amics i familiars de la seva aldea que van recaptar fons perquè Cire s’operés en un hospital local.
Aquesta vegada, només podien esperar i esperar un miracle. I a mesura que ho feien, el tumor va créixer, i els desafiaments van créixer juntament amb ell.
Cire és tranquil i tímid per naturalesa. Es pren el seu temps per acostumar-se a noves persones i situacions. Les mirades de les persones van fer que les interaccions socials fossin encara més difícils. “El tumor no era bonic, ningú voldria tenir-lo a la cara”, diu Cire, qui constantment se sentia incòmode en públic.
El 2019, el seu pare va escoltar parlar del vaixell hospital de Naus d’Esperança per un amic i va animar Cire a anar a una cita. “En aquest punt, havíem demanat suport financer de tots els que coneixíem, no van poder ajudar i ens havíem quedat sense opcions. Estàvem constantment orant per ajuda”, diu Cire.
Les interrupcions del COVID-19 van deixar Cire esperant altres dos anys abans de poder arribar al port i abordar l’Africa Mercy. Cire i la seva família vivien a Matam, una regió de l’est del Senegal, a més de set hores de Dakar, on es trobava el vaixell. Però Cire estava decidit.
El 2022, va recórrer la distància.
El seu regal d’aniversari l’esperava, ja que finalment va rebre la cirurgia que li va canviar la vida.
Hi va haver falsos començaments en les setmanes prèvies a aquest dia. La seva pressió arterial havia estat lleugerament alta, cosa que va provocar que la seva cirurgia es retardés.
“Vam fer diverses proves per veure si era una dolència, però no vam poder trobar res dolent. Després li vaig preguntar si estava nerviós i va dir que estava espantat”, va dir Denise Clarke, infermera voluntària de l’equip preoperatori.
Però Denise i l’equip el van tranquil·litzar, van parlar amb ell sobre la cirurgia i van respondre totes les seves preguntes.
La seva cirurgia va durar més de dues hores, però va ser segura i reeixida!
Uns dies després, les infermeres de la sala li van organitzar una festa d’aniversari endarrerida per commemorar el nou any.
“Va ser com rebre un regal extra. Estava agraït per la cirurgia i després em van fer aquesta celebració, estava molt feliç”, va recordar Cire.
Com a regal addicional, Cire va experimentar una recuperació tranquil·la. Es va quedar amb el seu oncle i la seva tia propers fins que es va recuperar prou com per viatjar a casa. El seu oncle, Amadou, va descriure l’eufòria de la família en veure Cire sanat: “És una alegria quan algú fa una cosa per tu que tu no pots fer. I tots els seus parents van cridar i van pregar plens d’alegria”.
La seva tia, Dienaba, creu que la cirurgia li ha donat a Cire una nova oportunitat de vida. “Noto que després de la cirurgia està més motivat, és més fort, té més esperança i té més valor”, va descriure.
Però durant la seva recuperació, el principal que esperava era simple: tornar a casa. El primer en la seva llista de desitjos? Visitar amics i familiars per mostrar-los el canvi en el seu rostre. Aquesta vegada, no va pensar que se sentiria incòmode amb les mirades.