Em dic Tresor

Hola! Sóc Tresor del Camerun i tinc 10 anys. La majoria de la gent diu que sóc bastant feliç i amant de la diversió, però hi ha una cosa que em posa trist de veritat. Quan tenia tres anys, vaig caure al foc i em vaig cremar el braç esquerre. La mamà em va portar als metges durant 6 mesos, van fer tot el possible per evitar que s’infectés, però vaig perdre la major part del moviment del meu braç.

La mamà va trigar 5 anys en pagar les factures dels metges, de manera que mai podríem pagar una cirurgia que em permetés tornar a utilitzar el meu braç. Així que pregava cada dia per un miracle, que d’alguna manera aconseguíssim els diners per poder arreglar el meu braç. I saps què? Vaig obtenir el meu miracle! De fet, no ens vam fer rics, però la mamà es va assabentar que hi havia un hospital en un vaixell que estava fent cirurgies gratis! No podíem creure-ho!

Llavors, la mamà va deixar al meu germanet amb la meva àvia i vam partir cap a Douala, on el vaixell estava atracat. Al principi estava una mica nerviós, pujant per la rampa cap al vaixell. Mai havia vist una cosa així. Crec que la mamà també estava una mica nerviosa. Quan vam arribar a l’hospital, les infermeres van ser molt amables amb nosaltres, així que vaig començar a relaxar-me. Vaig menjar tant menjar al vaixell que vaig començar a engreixar!

Quan va arribar el dia de la meva cirurgia, estava una mica nerviós un altra vegada, sobretot quan van venir a buscar-me. Després em vaig quedar adormit i el següent que vaig saber és que estava estirat al meu llit de nou amb el meu braç embenat. Em va fer mal el braç durant uns dies, però poc a poc va millorar i llavors va arribar el moment de començar a treballar per tornar a utilitzar el meu braç. No va ser gens fàcil, però sabia que si mai volia complir el meu somni de convertir-me en mecànic, hauria de treballar dur perquè el meu braç funcionés de nou.

Quan va arribar el moment d’anar-me’n a casa, estava una mica trist. Tenia moltes ganes de veure el meu germà petit i la meva àvia, però trobaria a faltar a totes les persones agradables (i el menjar) del vaixell. Ara puc tornar al col·legi i també puc ajudar la mamà amb les tasques de la casa, com cuinar, netejar i buscar aigua. Vull agrair a tots en Naus d’Esperança per ajudar a nens com jo i tants altres, a obtenir els miracles pels quals hem estat pregant!