Gairebé la vam perdre

Olivienne de 24 anys i mare de dos nens petits ha estat molt a prop de morir i fins i tot el nostre equip quirúrgic dubtava sí anaven a poder salvar-la. Però per la destresa del equips mèdics, una sèrie de circumstàncies inusuals, i una mica d’ajuda de Déu, va succeir una cosa molt especial. Quan va arribar el vaixell hospital Esperança d’Àfrica no hi havia llit lliure a l’hospital i no hi havia buit a la programació del quiròfan maxil·lofacial per extirpar el tumor que estava, de forma molt accelerada, extingint la seva vida. No van tenir més remei que enviar-la de tornada a la casa on estava quedant, a prop del port, mentre buscaven una solució.

©2015 Naus d'Esperança

Olivienne tenia un tumor “benigne” que al principi hauria estat molt senzill extirpar, però per no tenir accés a la cirurgia el tumor havia crescut fins a ser tan gran que perillava la seva vida per pura grandària. Dues setmanes després tenien els resultats de la biòpsia del seu tumor i havien aconseguit tant un llit per ingressar-la com una data per a la seva cirurgia. Però aquí no van acabar els seus problemes. Per causa del tumor gairebé no podia menjar, semblava una persona amb anorèxia, i era tan anèmica que seria molt molt arriscat operar-la.
Van començar a tractar la seva malnutrició de forma urgent però al tercer dia l’equip mèdic de l’hospital notava que estava ofegant-se. El seu tumor havia començat a sagnar de manera que omplia el seu sistema respiratori i no podia respirar. No van tenir remei que practicar-li una traqueotomia d’urgència. Normalment seria massa arriscat operar-la en aquestes condicions, però era evident que sense una cirurgia molt aviat moriria de qualsevol forma.

©2015 Naus d'Esperança

Era dijous a la tarda i van decidir operar-la el dilluns a la primera hora però ara hi havia un altre obstacle. Amb la traqueotomia posada i en un estat bastant greu, Olivienne no podia donar el seu consentiment per a la cirurgia i caldria trobar al seu marit. Van provar els tres números de telèfon que havia donat però no va haver-hi contestació en cap. No sabien que fer i demanaven A Déu que els ajudés a trobar AL marit. Després es van posar a cridar una altra vegada i a la primera trucada va contestar el marit. Va venir directament i tot estava preparat però tot i així seria molt arriscat.

Amb la destresa de l’equip quirúrgic i especialment l’experiència del Dr Parker el cap de cirurgià van aconseguir extirpar el tumor i sembla que ara està fora de perill. De moment segueix respirant per la tràquea i li queda encara un bon camí per recuperar-se completament, però el fet que Olivienne segueix viva, és gens menys que miraculós.