2 miracles salven un fill i la mare

Després de 3 dies de part el més probable seria que el bebè de Fanjakely estigués mort. Veient l’agonia, el marit, el germà i la sogra, a l’alba del quart dia, la van agafar i van emprendre el viatge de 12 hores amb vaixell i microbús per portar-la a l’hospital més proper.

fanjakely_web1

El dolor era insuportable i després d’aguantar 10 hores de viatge es va desmaiar exhausta i durant les últimes 2 hores va dormir tranquil·la. En arribar a l’hospital van treure el bebè i en despertar-se ella, va rebre dues notícies. La primera era molt bona; miraculosament el seu bebè havia sobreviscut 4 dies de part i ara Fanjakely gaudia per complir el seu somni i ser mare d’un nounat molt maco anomenat Antonio.

La segona notícia era devastadora. Quan es va aixecar per anar al bany ella es va orinar damunt i no entenia què passava. El metge li va explicar que a causa de la pressió constant del bebè, s’havia tallat el flux de sang en una zona del teixit que al final s’havia dissolt i va fer que es produís una fístula obstètrica (o forat) en la seva bufeta deixant sortir l’orina constantment.

fanjakely_web2

Després de 4 dies d’agonia i després de l’eufòria en assabentar-se que el seu fill estava fora de perill, aquella notícia era com una fletxa travessant el seu cor. El metge intentava animar-la dient que existia una cirurgia que podia reparar la fístula, però per Fanjakely no servia de res, perquè sabia que mai podria reunir suficients diners per pagar aquesta cirurgia.

Sense diners per comprar productes sanitaris per tapar la incontinència de l’orina que mullava la seva roba la majoria de la gent la rebutjava. Les seves amigues no la van abandonar per complet, però els seus acudits sobre la seva pudor o sobre com havia trencat la seva bufeta li van fer molt mal i passava la major part del seu temps amagada a casa. Hi havia 2 rajos de llum en la foscor. Primerament, el seu bebè Antonio havia sobreviscut miraculosament després de 4 dies de part, i en segon lloc, inusualment el seu marit no l’havia abandonat, fins i tot seguia tots els dies abraçant-la i dient-li com l’estimava i que un dia aconseguirien la cirurgia per sanar-la.

Photo Credit Justine Forrest, VVF Dress Ceremony preparations

Divuit mesos més tard, va passar el que para Fanjakely era el seu segon miracle. Ella i el seu marit van viatjar 4 hores fins al buc hospital Esperanza d’Àfrica per rebre una cirurgia gratuïta per reparar la fístula. La infermera que la cuidava va explicar que abans de la cirurgia no l’havia vist somriure ni una vegada. Després de la cirurgia, quan notava que estava eixuta, la cara de Fanjakely ja no deixava de somriure.