"Quan em va prendre de la mà, no tenia paraules. No sé què va passar entre nosaltres, però em vaig enamorar de l’ esperit d’ aquella nena de set anys d’ edat."

Conèixer a la Hawa
per Pierre Christ, Ginebra, Suïssa.
Voluntari a curt termini, a bord de l' Anastasis.

Aventura a l'À frica
Quan vaig veure la nau per primera vegada vaig tenir un sentiment molt profund en el meu interior. Vaig embarcar a l’ Anastasis a Cap Town ( Sud-àfrica ) un diumenge, al final del tour de relacions públiques de la nau.

La meva feina a bord es duria a terme en el departament de reformes que manté l’ envellida nau en bon estat per els més de 300 voluntaris que allotja.

Mentre naveguem i atraquem a Libèria, vaig dedicar hores ajudant a restaurar i pintar una secció de la cabina a la coberta C, que allotja a unes 16 infermeres de cada campanya.

Van ser tres setmanes increïbles, plenes d’ emocions i noves i fabuloses amistats. Em sentia com a casa.

L' ocasió per la trobada
El dia abans de marxar, es va dur a terme la primera selecció mèdica de les persones que s’ anaven a atendre durant el temps que la nau anava a estar a Libèria. En no ser part del personal sanitari de la nau, em vaig oferir com a voluntari per ajudar. La nit abans de la selecció mèdica, van anunciar que degut a manifestacions electorals, no tot els voluntaris podien col•laborar en la selecció. Decepcionat, em vaig preparar per passar el meu dia de dissabte a bord.

Aquella tarda jo estava casualment a prop de la sortida de la nau quan van anunciar que hi havia un Land Rover de camí a la zona de selecció i hi havia espai per només una persona més. Així que vaig anar.

Quan vaig pujar al Land Rover vaig veure una cosa que mai oblidaré. En el seient al meu costat vaig veure una grotesca massa de carn on hi hauria d’ haver una boca, i darrera d’ aquella massa, els ulls d’ una nena preciosa.

No vaig sentir shock, ni repulsió - només compassió. Quan em va prendre de la mà, no tenia paraules. No sé què va passar entre nosaltres, però em vaig enamorar de l’ esperit d’ aquella nena de set anys d’ edat. La vaig acompanyar a l’ hospital on es duia a terme la selecció per a veure els cirurgians. Va suposar varies hores d’ exàmens mèdics determinar que el tumor no era maligne i que efectivament es podia operar.

La Hawa i el seu pare van ser admesos a l’ hospital de la nau el dia que jo me’n vaig anar. Les vaig anar a visitar a la planta, i un altre cop vaig prendre la mà d’ aquesta nena que no podia parlar, mentre mantenia una llarga conversa amb el seu pare.

	Mira la història de la Hawa en fotos >>

El Miracle de Hawa
De tornada a casa esperava amb ansietat els correus electrònics dels meus amics a bord de la nau posant-me al dia sobre l’ estat de salut de la Hawa.

Em van explicar que quan es va observar per primera vegada al mirall, va començar a pronunciar dèbilment les paraules “ Hawa és guapa, Hawa és guapa “.

Ara la Hawa pot parlar. Aviat podrà anar a l’ escola. Es increïble que jo em trobés aquell dissabte allà a la sortida de la nau just en el moment correcte. És increïble que fos jo el que m’ assegués al seu costat, i la prengués de la mà.

Jo vaig sol•licitar ser voluntari amb Naus d’ Esperança perquè volia ajudar a canviar vides. Sens dubte la vida de Hawa va canviar per sempre. I la meva també.

Per a més informació sobre ser voluntaris amb Naus d’ Esperança,
fes clic aquí... >>