Què fa el Cap de Oftalmologia de Girona a Benín?
El Dr. Teruel i la seva experiència aventurera

12 DEL DESEMBRE DEL 2009 | COTONOU, BENIN

Carlos Teruel és cap de servei de oftalmologia de l'hospital Josep Trueta de Girona amb consulta privada pròpia i més de 20 anys d'experiència.

La meva experiència a bord l'Esperança d'Àfrica

Després de més de 20 anys implicat en diferents missions humanitàries en els països en vies de desenvolupament, en concret en programes d'assistència oftalmològica, he tingut recentment l'oportunitat de poder treballar amb Naus d'Esperança. Si hagués de citar un denominador comú de totes les missions que he realitzat fins a ara arreu del món, seria el fet que cadascuna té unes característiques, condicions i entorn que la fa completament diferent de totes les altres.

Benín és un més d'aquests països amb una infraestructura sanitària pública molt distant dels mínims desitjables. Les especialitats mèdiques són encara més insuficients. Uns pocs oftalmòlegs atenen, com poden, a una població de 7 milions i mig d'habitants en un país amb un alt nivell de pobresa i on qualsevol assistència té un cost. La taxa de ceguesa és molt elevada. En aquelles condicions, la visió és la vida i les possibilitats de subsistir sense ella són escasses. Sovint l'afectat és el responsable del sosteniment familiar i les dramàtiques repercussions s'estenen a tots els seus membres.

El dr. Teruel davant de la Esperanza de Africa.

Vaig arribar al port de Cotonou a Benín, i vaig pujar a bord de l'Esperança d'Àfrica el passat abril. El vaixell duia allà des de febrer i tenia previst quedar-se allí fins a finals desembre No vaig trigar en adonar-me que em trobava en un entorn molt particular no viscut en experiències prèvies. L'ambient de treball en un equip perfectament estructurat i coordinat, al costat de les òptimes condicions tècniques disponibles, però sobretot i especialment, l'esperit de servei altruista de tota una tripulació de més de 400 persones a bord d'aquest vaixell, eren característiques que saltaven a la vista des del primer moment.

Al principi van ser motiu de sorpresa i desubicaçió que no van trigar a donar pas a una sensació de pau i integració que van propiciar el millor entorn per a un treball d'allò més eficaç, als màxims imaginables. Tan diferent dels ambients habituals en els nostres deshumanitzats hospitals de cada dia, o d'altres missions menys organitzades...

Es van realitzar gairebé 500 cirurgies de cataractes en 15 dies.
A pesar de disposar de les tècniques mes avançades de facoemulsificació, la majoria de les cataractes eren massa madures i es va optar per realitzar una tècnica extra capsular amb incisió tunelitzada corneoescleral sense sutura. És una tècnica que requereix un cert entrenament per diferir de les habituals en el nostre entorn, però que proporciona els millors resultats en aquestes condicions.

	Operant en un dels 6 quiròfans que hi ha a bord.

Pterygion i deformacions palpebrals van ser altres indicacions quirúrgiques habituals. A pesar de l'evident existència d'altres patologies oculars, i tenint en compte la infraestructura sanitària del país i les escasses possibilitats de control regular oftalmològic es va prioritzar la cirurgia del segment anterior.

Van ser uns resultats molt satisfactoris i una experiència humana inoblidable. Volgués agrair a tots aquells que m'han donat l'oportunitat de, treballant a bord de l'Esperança d'Àfrica, experimentar una de les sensacions més gratificants en la vida: la il•lusió d'aportar una mica per a intentar millorar el nostre deteriorat món.